missatges, a set on Flickr.
Després de passar la primera nit a casa i semblar-nos un palau farcit de comoditats, dediquem bona part del dia a buidar la furgoneta, netejar-la a fons per dins i per fora per deixar-la a punt pel proper viatge.
Les hores passen i els quilòmetres van sumant. El camió ens neteja la carretera plena de bassals.
Esmorzem unes pastes franceses i anem fent via. Aviat deixem enrere Clermont Ferrand. El viaducte de Millau uneix els dos extrems de la vall del riu Tarn. Un punt de la rasant de la carretera es troba a 270m del terra!!
A mitja tarda visitem Vierzon. Aparquem molt a prop de l’ajuntament, resulta que és dia de casaments i una parella es desplaça amb un Meari guarnit amb flors. Un dels ponts que travessa el riu està tallat perquè hi estan col·locant pirotècnia de festa major.
A la piscina municipal de Vernuillet ens deixen dutxar després de pensar-s’ho una bona estona ja que no tenen previst aquest servei.
Parem a visitar el casc antic de Chartres. Som molt a prop de París i això fa que els carrers estiguin plens de gent que ha vingut a desconnectar de la mertròpolis. Els núvols avancen al ritme del fort vent que bufa.
Descobrim la ciutat d’Amiens, una sorpresa molt agradable. Carrerons de vianants, grans avingudes que ressegueixen el riu Somme, canals amb barquetes, la Universitat Jules Verne, el parc de St Pierre i els jardins Hortillonnages que acullen una mostra anual de paisatgisme i arquitectura efímera.
Al vespre agafem el ferri de Dover cap a Calais. El port veu passar uns 40 mil passatgers diaris durant l’estiu. Dormim a Bois en Ardre i a la matinada ens desperta l’espetec d’un llamp que cau molt a prop.
Una colònia d’autocaravanes ocupa els carrers de Dover. Viatgers maten les hores prèvies a la sortida del ferri passejant per la platja rere els penya-segats de color blanc.
Al matí anem cap a Sandwich, un poble que a banda de ser conegut per ser un dels antics Cinque Ports, el seu comte un vespre va demanar que li posessin el pollastre entre dos trossos de pa ja que estava jugant a cartes i no volia parar de fer-ho, la resta… qui no ha menjat mai un “sandwich”?!
Com a cosa curiosa, tres noms de carrer: No name Street, Short Street (francament curt) i Breezy Lane (sí, la brisa es nota).
55dies 